MILLORA CONTINUA

"Si fem el que sempre hem fet, obtindrem el mateix resultat de sempre. Si volem millorar, haurem de canviar algunes coses." Albert Einstein

dimecres, 15 de desembre de 2010

VIURE LA VIDA vs PASSAR PER LA VIDA

Em permeto el luxe de fer aquesta reflexió, que a simple vista pot semblar banal, però en el fons crec que és la clau de la felicitat personal.

Avui en dia les llibreries i biblioteques estan plenes de manuals d'autoajuda, i la majoria coincideixen en l'objectiu final: cercar la felicitat. Haig de reconèixer que no en sóc pas lector d'aquest gènere, ja que sempre he pensat que per cercar la felicitat, només un mateix sap o hauria de saber què vol / necessita per ser feliç.

Contrari a aquest gènere, hi situo la bibliografia de l'Àlex Rovira (a qui vaig tenir el plaer de tenir com a professor, abans que tingués èxit com a escriptor, i aleshores ja vaig dir als meus companys que aquest profe era un crack - deia coses "diferents" a la resta del claustre). En el seu últim llibre "La bona crisi", el lector no pot fer més que reflexionar, si un el llegeix realment, i no només passa les pàgines.

Em quedo amb dues conclusions:
- no es tracta de tenir, sino ser
- qualsevol crisi és la millor oportunitat per reinventar-se un mateix

I pensava en mi mateix, i crec que això és el que he fet els últims temps.

Quan un entra en una rutina diaria que no el satisfà personal ni professionalment és que un passa per la vida, per la seva pròpia vida, però no n'és protagonista. I això és molt trist, i a vegades no volem trencar amb això, pel risc de perdre el que tenim. El problema és que ja hem perdut el que som, perquè no som res, o millor dit, no som el que realment volem ser.

En aquests moments puc afirmar que estic vivint la meva vida, ja que em sento plenament satisfet amb el que faig cada dia, quan obro els ulls al despertar-me, i encara més quan me'n vaig a dormir i repasso el que he fet durant el dia.

Tot i això ara estic pendent d'un projecte professional que em té molt il.lusionat, ja que es barrejarà feina i passió, al igual que el pròxim repte esportiu, que encara no he decidit, però està entre Niça i Zurich. Però per sobre de tot això, estic vivint la vida que vull.

Abans de final d'any estarà decidit on vaig, sobretot perquè si és Niça, l'entrenament haurà de començar la primera setmana de Gener, i si és Zurich, dues setmanes més tard.
Tot i això, repassant el plà d'entrenament de 25 setmanes, que comença molt light, i tenint en compte la pretemporada que porto, vaig clarament per endavant.

Les paraules del Sete Gibernau, el dia que anunciava la seva retirada: "no he soñado mi vida, he vivido mi sueño", son una altra manera d'explicar tot això.

Per cert, el fet que l'Àlex Rovira faci referència al Team Hoyt no és més que una casualitat, i no és pas el motiu pel que en faci referència jo.
Curiós que el llibre que estic llegint actualment ("El Silenci" de Gaspar Hernàndez) també en faci referència, i que alhora sigui un dels protagonistes de la campanya publicitaria de La Marató de TV3.

1 comentari: