Kona haurà d'esperar, però hi arribarem

Demà hauria de ser un gran dia, un dia anhelat, un gran repte per davant, però no ha pogut ser.

Fa un any vaig debutar, i després d'aquella experiència vaig decidir marcar-me objectius més ambiciosos, però la vida m'ha portat per altres camins aquests darrers mesos, i la incompatibilitat ha estat evident, així que vaig haver de deixar el repte a principis d'any.

Cal dir, que estava encarant la temporada en molt bona forma, però qui m'ha vist i qui em veu ara.

Fa mesos encarava transicions llargues amb una facilitat impressionant, i a dia d'avui, feina tinc per fer 10k R decents.

Les poques competicions en que he participat aquesta temporada em diuen que estava en el bon camí:
- Marató BCN en 3h 03', després d'una càrrega de més de 100k B el dia anterior
- B Banyoles en 4h 12', acabant en excel.lents sensacions, i no m'estranya, després de descansar 3 mesos

A partir d'aquí, sense benzina, i el B Balaguer és un clar exemple, així que menys mal que vaig abandonar IM Nice a temps, que sino demà patiria un autèntic calvari.

Sembla mentida com es disfruta quan estàs en forma, i com es pateix quan vas faltat.

No sé quan serà, però hi tornarem, perquè les sensacions son úniques, i val la pena sentir-les, no una sinó tantes vegades com un pugui disfrutar-les.

És aquesta la raó per la mantindré el compte de twitter @Road2Hawai, perquè algun any creuré l'Atlàntic, i arribaré al Pacífic.

CREUAR L'ATLÀNTIC PER ARRIBAR AL PACÍFIC

Aquesta setmana entrant començo la temporada oficial d'entrenaments, tot i que degut a les vacances nadalenques alguna alteració tindrà (espero que no sigui la tònica habitual).

Però aquest no és el motiu del comentari, sino el fet que pràcticament coincideixen en l'espai i el temps dues aventures: la meva i la del meu pare (Santi - no conforndre amb el meu germà!).

Si no es torça res, el Santi creuarà l'Atlàntic a vela per segona vegada el proper mes de Maig.
La primera va ser al '82 formant part de la tripulació del Licor 43. De la mà de Joaquim Coello va ser el primer vaixell espanyol en competir en la famosa regata Withbread Round the World Race (actual Volvo Ocean Race), que constava de 4 etapes, i ell va fer la última de les etapes (Mar del Plata ARG - Portsmouth UK).
Si no recordo malament van acabar últims, després de trencar el màstil en les 2 etapes antàrtiques, però varen acabar.

En el cas que ens ocupa sortirà de Martinica per atracar a l'Escala, i així retornar el Dehlire (http://dehlire.blogspot.com/) a casa.
El Dehlire és un Dehler 34 (10m d'eslora), igual que el vaixell que tenia el Santi fins la seva última adquisició (Salona 37), patronejat pel Rafa Mundet (egarenc i fill d'un cosí del Santi).

I curiosament, faran unes 4.000 milles nàutiques (7.400 km), la mateixa distància que si completés el meu plà d'entrenament de cara a Nice en un 90%. És a dir, que si jo faig la meva particular "travessa de l'Atlàntic", l'objectiu de Kona serà factible.

A mi m'esperen 25 setmanes per completar-ho. Ells en 40 dies de navegació ho tindran enllestit.

Molta sort a tots, i que aquest 2011 sigui exitós per a tots els aventurers. A mi segur que m'acompanyarà l'esperit aventurer del meu progenitor, que sempre ha estat un exemple per les seves gestes i èxits esportius.

Però com em va ensenyar un guru del joc: "luck is a combination of opportunity and preparation", així que si no volem deixar els resultats en mans de l'atzar, ja sabem que ens toca.