Demà hauria de ser un gran dia, un dia anhelat, un gran repte per davant, però no ha pogut ser.
Fa un any vaig debutar, i després d'aquella experiència vaig decidir marcar-me objectius més ambiciosos, però la vida m'ha portat per altres camins aquests darrers mesos, i la incompatibilitat ha estat evident, així que vaig haver de deixar el repte a principis d'any.
Cal dir, que estava encarant la temporada en molt bona forma, però qui m'ha vist i qui em veu ara.
Fa mesos encarava transicions llargues amb una facilitat impressionant, i a dia d'avui, feina tinc per fer 10k R decents.
Les poques competicions en que he participat aquesta temporada em diuen que estava en el bon camí:
- Marató BCN en 3h 03', després d'una càrrega de més de 100k B el dia anterior
- B Banyoles en 4h 12', acabant en excel.lents sensacions, i no m'estranya, després de descansar 3 mesos
A partir d'aquí, sense benzina, i el B Balaguer és un clar exemple, així que menys mal que vaig abandonar IM Nice a temps, que sino demà patiria un autèntic calvari.
Sembla mentida com es disfruta quan estàs en forma, i com es pateix quan vas faltat.
No sé quan serà, però hi tornarem, perquè les sensacions son úniques, i val la pena sentir-les, no una sinó tantes vegades com un pugui disfrutar-les.
És aquesta la raó per la mantindré el compte de twitter @Road2Hawai, perquè algun any creuré l'Atlàntic, i arribaré al Pacífic.
Fa un any vaig debutar, i després d'aquella experiència vaig decidir marcar-me objectius més ambiciosos, però la vida m'ha portat per altres camins aquests darrers mesos, i la incompatibilitat ha estat evident, així que vaig haver de deixar el repte a principis d'any.
Cal dir, que estava encarant la temporada en molt bona forma, però qui m'ha vist i qui em veu ara.
Fa mesos encarava transicions llargues amb una facilitat impressionant, i a dia d'avui, feina tinc per fer 10k R decents.
Les poques competicions en que he participat aquesta temporada em diuen que estava en el bon camí:
- Marató BCN en 3h 03', després d'una càrrega de més de 100k B el dia anterior
- B Banyoles en 4h 12', acabant en excel.lents sensacions, i no m'estranya, després de descansar 3 mesos
A partir d'aquí, sense benzina, i el B Balaguer és un clar exemple, així que menys mal que vaig abandonar IM Nice a temps, que sino demà patiria un autèntic calvari.
Sembla mentida com es disfruta quan estàs en forma, i com es pateix quan vas faltat.
No sé quan serà, però hi tornarem, perquè les sensacions son úniques, i val la pena sentir-les, no una sinó tantes vegades com un pugui disfrutar-les.
És aquesta la raó per la mantindré el compte de twitter @Road2Hawai, perquè algun any creuré l'Atlàntic, i arribaré al Pacífic.
I tant que has de mantenir el compte a twitter!!! Un somni com aquest no pot tenir caducitat!
ResponEliminaDe fet, recordo un Alex a qui li treia les pegatines com volia al 2009 i, un any més tard, el mateix tio em fonia sobre la bici com si la meva anés frenada!!!... això de l'estat de forma marxa ràpid però també es pot recuperar amb certa facilitat.
A banda, l'experiència obtinguda a Nice i Enbrun queda arxivada a la RAM i és una base estupenda per reprendre la marxa a Kona en uns anys.
Bé, haig de dir que aquest discursillo barat, també el faig a mode d’autoteràpia ja que hauré de prendre’m també un temps de recés... però, hi ha un temps per cada cosa i ara toca que ens dediquem a altres prioritats.
No pateixis, ja he parlat amb els organitzadors i em confirmen que la plaça per Hawai ens la reserven durant uns anys... només cal que fem 9h45 a Niça una vegada i ens la donen (previ pagament de molts euros).... tot controlat.
Com deien els Sopa de Cabra: “seguirem somiant”.